Modesta sala de cinema, emplaçada al barri de la Zona Franca, que va prendre el nom del seu primer propietari Narciso Casas Durbán.
Les fonts consultades calculen que la sala va obrir portes cap a l'any 1941 [1] durant la immediata posguerra i que el seu aforament s'acostava a les 900 localitats, distribuïdes entre la platea (651) i l'amfiteatre (225). Popularment se'l coneixia entre els veïns com a Cinema del Port.
L'escriptor Francesc Candel, a la seva novel·la On la ciutat canvia de nom (1957), fa una acurada descripció de l'ambient de misèria i brutícia que envoltava aquella sala de cinema durant els seus primers anys de funcionament. Explicava que, durant els mesos d'hivern, moltes famílies del barri s'hi emportaven el sopar fet des de casa, perquè al pati de butaques d'aquell cinema s'hi estava molt més calent que a les seves modestes cases i barraques. No importava repetir pel·lícula. Quan arribava l'estiu la calor era sovint insuportable i els homes es treien la camisa a l'interior de la sala, on funcionava un gran ventilador, el soroll del qual dificultava poder escoltar clarament dels diàlegs dels films.
A finals dels anys 1940's el local va passar a mans d'Anastasio Valldaura que va reformar i ampliar l'amfiteatre fins a 300 localitats. Anteriorment Josep Balañá Espinós, germà de Pere Balañá, havia regentat també el local.
la programació oferia esporàdicament sessions de varietats entre pel·lícula i pel·lícula. Destacable fou l'actuació del ballarí i cantant de copla andalús Antonio Amaya, que va aconseguir omplir de gom a gom el local.
En els darrers anys d'activitat de la sala l'amfiteatre ja no s'utilitzava. Les successives inspeccions tècniques realitzades a partir de 1960 havien moltes deficiències, entre elles que les butaques del galliner no estaven fixades al terra. L'aforament oficial havia quedat reduit a 643 localitats.
Finalment va tancar portes el 27 de setembre de 1970 i posteriorment un taller mecànic va ocupar el seu lloc.
*2019.- Malgrat el pas dels anys i les mans de pintura aplicades sobre la paret, els vestigis del que va ser el Cine Casas romanen encara sobre la porta dels baixos del número 124 de Mare de Déu del Port. (Foto: Albert Berenger)
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015.
yo de pequeño con doce años iba a cine casas y cine Capri los dos ofrecían las misma películas, la primera película empezaba en el cine casas y la segunda en el cine Capri, total que los dos cines compartían las mismas películas yo vivía al lado del campo del iberia cerca del cine, allí vi Drácula ,psicosis, a sangre fría , por cierto las películas eran para mayores y si embargo nos dejaban entrar a los menores , el cine Capri era mas pijo ya que estaban las viviendas de la seat el casas era un cine mas de batalla, el cine casas después de que la gente de can tunis les dieran pisos ya que vivian en barracas llegaron muchos gitanos y el cine se fue a la deriva con lo cual tuvo que cerrar, las sesiones eran de sábado y domingo y también había cine los festivos, había platea y anfiteatro yo la primera vez que fui al cine con 11 años la platea valía siete pesetas, madere mia como pasan los años ahora tengo 65 años, gracias
ResponElimina