A l'abril de 1958, gairebé coincidint amb l'inici de la carrera espaial entre soviètics i nordamericans, la portada de El Mundo Deportivo ja donava notícia de l'existència d'un local situat al número 10 de la carretera de Sarrià on se servien unes delicioses tapes calentes i aperitius. Se'l coneixia com El Satélite, era molt freqüentat pels taxistes i només uns anys després esdevindria un dels primers restaurants en obrir portes en aquella zona emergent de la ciutat propera als voltants de la placa Francesc Macià (aleshores Calvo Sotelo), quan encara quedava més d'un descampat al barri i l'avinguda de Sarrià tenia tractament de simple carretera. Un panorama molt diferent al d'unes dècades després quan la proliferació de restaurants -especialment italians- es va generalitzar en aquest sector.
*1958.- Un anunci de premsa dels primers anys del Satélite abans d'esdevenir restaurant (Font: El Mundo Deportivo núm. 10.759 del 27/04/58)
El Satélite quedava just davant de l'església de Sant Eugeni I Papa i de l'antic Hospital del Sagrat Cor.
El Satélite quedava just davant de l'església de Sant Eugeni I Papa i de l'antic Hospital del Sagrat Cor.
L'establiment tenia un toc de distinció aburgesat en simptonia amb la part alta de la ciutat i els nous veins que s'establiren a la zona. Era un restaurant de tracte familiar i clientela fidel que apostava per la cuina catalana amb tocs afrancesats i on l'steak tartare era un dels plats més afamats de la seva carta.
La familia Magrané fou la promotora d'aquest restaurant que va entrar en crisi en acabar la dècada dels 1990's. Fou al maig de 1998 quan el propietari va decidir liquidar el negoci. Els treballadors van protagonitzar una tancada dins del local a partir del mateix diumenge que va tancar portes per sempre. Un altre restaurant de franquícia anomenat La Mamasita el va succeir.
El Satélite era un restaurant de cuina clàssica, pero de qualitat. Ideal per anar al camp de Sarrià després de dinar.
ResponEliminaRecordo l'entrecotte café de Paris com espectacular.
I el propietari era ex-treballador de Swiss Airways i tenia una maqueta i alguns records a dins.
Yo fou cinero
ResponEliminaVaig anar molts cops i sempre va estar un lloc on el menjar era una delicia. Creps de brandada de bacallà, sofflé gelat.. Tot era super. Nosaltres anavem a la part més sencilla que era barra baixa però el menjar igual que el restaurant. El seu cap era José Luis. Si va ser una llàstima el seu tancament.
ResponEliminaYo fui uno de los Maitres del restaurante, una pena
ResponElimina