diumenge, 5 de gener del 2014

CLUB 1800. Discoteca. Carrer del Pi 11. (1969-1977)



El primer dia de juny de 1969 una nova discoteca es va sumar a la llista d'aquesta oferta lúdica anomenada aleshores "música enllaunada" (en contraposició a la música en directe), que a finals dels 1960's ja constituia una proposta d'oci força desenvolupada a la ciutat.
La nota diferencial en aquest cas era que el local es trobava al bell mig de Ciutat Vella, allunyada dels clàssics circuits del Barri Xino o de l'eix  Rambles-Escudellers-Plaça Real i quedava emplaçada en una zona més noble i comercial com era el carrer del Pi. El Club 1800 era situat al mateix immoble que uns anys abans havia acollit el Teatre Guimerà.

*1969.- Publicitat del dia de la inauguració del Club 1800 (Font: Hemeroteca de La Vanguardia).
 
La publicitat de promoció del local incidia en els recurrents aspectes de so, música i llum, amb una gairebé obligada referència al mot "in", expressió aleshores referida a "allò que està de moda".
Els propietaris del Club 1800 tenien una altra discoteca amb el mateix nom a Saragossa i a l'estiu de 1974 varen organitzar un concurs de rock and roll, que es va repetir en una nova edició a l'any següent. Les propostes es van incrementar en els últims anys de vida del cocal. El 1976 els dimarts a la tarda es feia un programa de ràdio en directe des de la pista del local titulat Aquí 1.800 i les nits dels caps de setmana s'oferia un xou especial titulat La noche de las brujas on es repartien premis entre el públic.
Club 1800 va tancar portes el 1977. En el mateix local s'obriria un anys després una nova discoteca que va ser molt més trencadora i singular: Studio Ono.

20 comentaris:

  1. ENHORABUENA !!!!!. Precioso reportaje de La Vanguardia . Os lo mereceis, por vuestro excelente trabajo.Os deseo que no perdais las ganas para poder disfrutar muchas veces mas de vuestras historias...

    ResponElimina
  2. Gracias por haberme hecho recordar unos años maravillosos de mi vida. Desde los 16 a los 18 pase todas las tardes despues del trabajo hechando unos bailes y unas risas, puesto que eramos como una gran familia. Recuerdo a los dueños, al barman, a los distintos discjockeys y como no a la señora del guardarropas.

    ResponElimina
  3. Ahi enterre algunos de mis mejores momentos juveniles.Tambien recuerdo al personal y a la peña que eran maravillosos.Pero yo creo que ya funcionaba en el 67.Sonaba mucho REACH OUT deFour Tops y ese tema es del 66.Mi alias eran Monta o Chakiris -8 (para los intimos Juan) Iba bastante peña del Poble Nou

    ResponElimina
  4. La data del 1969 es la de la inauguracio com a pub per dia laborables,pero ja funcionaba diumenges i festius com a disco

    ResponElimina
  5. La recordo acollidora. Molt bona mùsica i bon só. Decoració amb domini de terciopelo granate, frecuent a les boites dels 70s.
    Efectivament, a Zaragoza hi havia un altre boite amb l' mateix nom. Pot ser inclus mes popular que la de bcn.

    ResponElimina
  6. La recuerdo perfectamente y también recuerdo a un dj que había llamado Manel.
    Viejos tiempos y buenos recuerdos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre otros estaban los camareros: Roberto, Pepe, Jose el francès y Norma… tambien Mabel como relaciones publicas y Philip en su trapecio vestido de boxeador… Òscar de dj y Rodolfo de portero… y Mari, la pequeñita! Tambien recuerdo a Dylan que era todo un espectaculo bailando!

      Elimina
    2. La verdad es que eramos una gran familia!

      Elimina
  7. Esa fue la ultima discoteca donde yo trabaje de disck jockey hasta enero del 82, tuve que ir al servicio militar como el anterior disck jockey, Micky, recuerdo a todo el personal, Tito en la puerta, Rosa en el guardaropa, Alberto en la barra y el propietario Jose Luis Palli, fueron muy buenos tiempos y los recuerdo y añoro con cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues yo pinche antes k tu. Cuando era 1800 y se innaguro el ono hasta k me fui a la mili. Tambien pinche en la d areyns d mar. En esa cabina a 4 metrosy sentado en una mini silla jajaja. Rodeado d sisternas d ginebra y wiskie d garrafa. Yo diria k fue en el 79/80 o max 81 k me fui a la mili. K casualidad jajaja

      Elimina
  8. La recuerdo muy bien. Como alguien ha apuntado, ya funcionaba como disco en el 66 los sábados y domingos y se formaban grandes colas para entrar, excelente la música de la época que pinchaba por el año 69 el Disc Jockey Adolfo (Temptations, Toni Joe White, Eric Burdon, Canned Heat, Doors, James Brown, etc.)
    También recuerdo a los propietarios, Jose Luis y Juan (este último se fué a Zaragoza y montó otro 1800), a los hermanos Pascual y Paco que eran los porteros y allí conocí a mi actual pareja . En otra etapa posterior, el año 73, trabajé como disc jockey hasta que me fuí a la mili. Al final de los 70 con la llegada de la democracia, Jose Luis Pallí, le dió un cambio total de estilo y la convirtió durante casi una década en una de las más vanguardistas de Barcelona, el Studio Ono. ¡¡¡ Grandes Recuerdos !!!

    ResponElimina
  9. A principios de 1966, con José Luis Palli y Juan Moles decoramos la discoteca toda forrada de papel de periódico, creo que fuimos el primer grupo que actuó, "Los Blackmans", recuerdo a la novia de José Luis, Aida muy hermosa y simpatiquísima. Joan se fue a la mili en Zaragoza, y monto el 1800 que luego sería Studio Edison, el 1800 cambio a Studio Ono y José Luis monto el 1800 de Arenys de Mar.
    En estudio Ono actuó Bob Marley tuve la suerte de compartirlo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No actuo amigo B-). Actuar lo hizo wn la plaza d toros. Wl ono lo cerro para el y sus amigos rastas (yo tambien estuve ahi)

      Elimina
  10. Solo conoci el 1800 de Arenys, a finales de los 80

    ResponElimina
  11. Mare meva!!!! Viejos tiempos con el dj. Jaume de Premia.

    ResponElimina
  12. Que recuerdos de lo que decimos, la discoteca de mi juventud.... Muy buenos momentos 😉

    ResponElimina
  13. Que recuerdos..... desde el año 1971, yo tenía 17 años y hasta 1974, tarde tras tarde a la salida de la oficina me dirigía allí para pasar esos ratos que hoy son para mi inolvidables y maravillosos. La gente la música el personal... cómo olvidarlo. Por cierto, me llamo Esther.

    ResponElimina
  14. Jo vaig conèixer al Jhonny i a la Laura a la barra del bar... quina parella!

    ResponElimina