WAHIWA PARADISE. Ronda del General Mitre 169. (1976-1980)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Els baixos i soterrani de la Ronda del General Mitre 169-171 havien acollit fins al 1975 El Papagayo, una discoteca i sala de festes promoguda per l'empresari de l'oci nocturn Chufo Lloréns (Josep Llorens Cervera 1931-2025). L'any de la mort de Franco, Llorens va optar per consolidar la seva discoteca insígnia del barri del Turó Park, que era Don Chufo i va deixar El Papagayo, que tot seguit i amb un canvi radical de decoració, va donar pas al Wahiwa Paradise.

El local formava part d'aquell grup de pubs que van aparèixer a Barcelona a mitjans dels anys 1970's, que es caracteritzaven per la seva ambientació hawaiana i de la Polinèsia. S'hi servien begudes i combinats exòtics que aleshores representaven una novetat per al client. A aquest grup de locals també hi pertanyien noms com Kahiki, Kahala i Aloha. El Wahiwa Paradise, però, incorporava a la seva oferta d'oci una programació habitual d'espectacles diversos i música en directe.

*1976.- Al desembre d'aquell any, l'actriu Mercè Bruquetas (1921-2007) hi va presentar una de les obres més populars de la seva carrera, Mercè dels uns, Mercè dels altres. (Font: El Noticiero Universal / ARCA).

El pianista brasiler Leonardo Luz, divulgador de la música popular carioca, hi va treballar a finals dels anys 1970's exercint com a director artístic de la sala. Altres artistes que hi van actuar van ser Mara Vador durant l'època nadalenca de finals de 1978, el showman argentí Nito Bengal i l'humorista mallorquí Ramon (Ramon Navarro López), al qual les seves actuacions al Wahiwa Paradise durant 1979, li van servir de trampolí de llançament per donar-se a conèixer i actuar després a diversos programes de la televisió catalana TV3 (Filiprim i Tres i l'astròleg, entre d'altres).

L'humorista Ramon.

ROSAS 5. Club privat BDSM. Atenes 5. (2002 - 2023)

MIQUEL BARCELONAUTA

Local de caràcter privat orientat als aficionats a la cultura sadomasoquista i fundat pel suís Kurt Walter Fisher. Era situat a la cantonada entre el carrer d'Atenes i el del Turó de Monterols i els habituals l'anomenaven simplement Rosas.

Disposava d'una masmorra visible des d'un altell entresolat habilitat com a bar amb taules i cadires, des d'on es podia seguir l'espectacle. S'anunciava com el primer club d'Europa d'aquestes característiques orientat a la comunitat BDSM. Exteriorment, va estar completament invisibilitzat fins al 2016 quan va aparèixer per primera vegada a la porta d'entrada la seva marca gràfica.

2017.- Imatge del fundador de Rosas 5 Kurt Walter Fisher en un flyer editat amb motiu de la celebració del sisè aniversari de la seva mort.

Després de l'empenta inicial del fundador Kurt Walter Fisher, que va morir al 2011, la següent etapa del club es va realitzar sota la direcció de Mikel Truhan que va morir el 2018 als 68 anys. Una de les especialitzacions del club va ser l'art de lligar amb cordes mitjançant el sistema de bondage japonès anomenat shibari, del que s'impartien cursets d'iniciació i perfeccionament. També s'hi celebraven actes i tertúlies sobre temes vinculats al BDSM. L'últim dels gerents del local va ser Jordi Lucena i s'hi programaven diverses activitats periòdiques. 

Interior del Rosas 5 amb una vista de la masmorra des de l'altell del local.

La pandèmia de la COVID-19 va suposar un cop molt dur per aquest local que va haver de suspendre les activitats del club, i malgrat que un cop superada va continuar programant activitats vinculades al món del BDSM ja no va recuperar els seus dies d'esplendor al local d'Atenes 5. Finalment va tancar a mitjan de 2023. Avui el local de la planta baixa i els baixos és ocupat per una escola de ball.