MIQUEL BARCELONAUTA
Article elaborat amb ENRIC COMAS i PARER
La història barcelonina dels picadors (entesos com a instal·lacions orientades a la doma i l'ensinistrament de cavalls i també per aprendre a muntar-los), seria incompleta si no parés atenció en el que hi va haver a mitjans del segle XX al carrer gracienc d'Alcalà de Guadaira, una via estreta que transcorre entre la Riera de Sant Miquel i l'inici de la Via Augusta i que al 1960 va ser rebatejada com a carrer del doctor Rizal.
Eudald Puig i Valls havia dirigit aquest picador durant els anys immediatament posteriors a l'acabament de la Guerra Civil i figurava en la publicitat amb el nom de El Ecuestre, un nom que va mantenir a l'emplaçament de la nova hípica que el propi Puig obrir al carrer Babilonia (avui Ciutat de Balaguer) al barri de la Bonanova, prop de l'últim tram del carrer Muntaner.
L'abandonament del negoci per part de Puig i Valls al carrer Alcalá de Guadaira 5-9 es va produir a l'octube de 1943. Aquesta nova situació, però, no va provocar el tancament del picador, sinó que un altre director, l'antic rejoneador Antonio Hernández Marcet (1980-1954), esdevingut professor d'equitació, en va agafar les regnes per a continuar l'ensenyament de l'art de muntar cavalls i ensinistrar-los
*1953.- El picador va servir també com a lloc d'exposició de les obres del retratista suís de pintures a l'oli Schmid von Biel. (Font: ARCA).
Aquest picador va estar actiu fins a mitjan dels anys cinquanta, quan Hernández Marcet, que ja s'havia incorporat al del carrer de la Ciutat de Balaguer, va deixar-lo definitivament. Els locals van esdevenir un magatzem que va acollir un dipòsit de mobles fins a la construcció de nous habitatges als anys 1970's.
