MIQUEL BARCELONAUTA
Aquest restaurant, situat en el barri que avui coneixem com Nova Esquerra de l'Eixample, va estar durant les últimes dècades del segle XX a les primeres posicions del rànquing dels millors de la ciutat. El seu promotor Jaume Bargués i Rich havia treballat prèviament al restaurant que els seus pares havien obert als anys quaranta al número 98 del mateix carrer Provença cantonada Calàbria [1]. Només una travessia mes enllà en direcció a Sants, Bargues fill es va decidir als inicis dels anys 1980's a obrir el seu propi restaurant als baixos d'un edifici d'obra nova.
Al nou restaurant Bargués va desenvolupar una cuina de base catalana, inspirada en molts casos en receptes pròpies de la seva mare, que completava amb conceptes de la nouvelle cuisine francesa. L'èxit i la bona consideració de l'establiment per part dels bons gourmets, van donar al Jaume de Provença a una fama creixent de cuina d'autor que li va permetre rebre primer la Medalla al Mèrit Turístic de la Generalitat, a l'any següent (1982) l'estrella a la Guia Michelin i finalment el Premi Nacional de Gastronomia (1983) [2].
L'estel dels anys daurats del Jaume de Provença va començar a apagar-se amb el canvi de mil·lenni. Al 2001 el restaurant perdia l'estrella Michelin amb la consegüent davallada de bons clients seguint el comentari de El Jaume de Provença ja no és el que era. Bargués va incorporar un menú de migdia que girava al voltant d'uns 30 euros. Tot i els esforços no va aconseguir recuperar el restaurant dels primers anys. Finalment a l'estiu del 2013 va tancar portes definitivament. Només un any després, al setembre de 2014, Bargués va morir als 76 anys.
___________
[1].- El primer restaurant de la familia Bargués a Barcelona va ser Can Jaume obert el 1942 pel pare de Jaume Bargúes i Rich a la cruïlla Provença/Calàbria. Posteriorment la seva mare hi va obrir El Racó d'en Jaume. Actualment (2025) en aquell local hi ha el restaurant Inici's on Jordi i Toni, dos nebots de Jaume Bargués han volgut continuar aquesta nissaga de restauradors al mateix barri.
[2].- El periodista i cronista gastronòmic Luis Bettonica a l'edició 1985-86 de la seva Agenda de Restaurants ja lloava les excel·lències dels plats de la cuina del Jaume de Provença, del que només en discutia la decoració, poc reeixida segons el seu gust, i l'ambient sorollós al menjador. Entre els plats que Bettonica destacava hi havia la Lasagna de txangurro amb crema de cloïsses, El llenguado amb bolets a l'oporto, els ous pochés amb pasta de fulls i salsa d'albirgínia, els raviolis de manetes de porc amb salsa choron i l'amanida d'espardenyes i marisc a la vinagreta de tòfones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada