MIQUEL BARCELONAUTA
Aquest restaurant, situat en el barri que avui coneixem com Nova Esquerra de l'Eixample, va estar durant les últimes dècades del segle XX a les primeres posicions del rànquing dels millors de la ciutat. El seu promotor Jaume Bargués i Rich havia treballat prèviament al restaurant que els seus pares havien obert als anys quaranta al número 98 del mateix carrer Provença cantonada Calàbria [1]. Només una travessia mes enllà en direcció a Sants, Bargues fill es va decidir als inicis dels anys 1980's a obrir el seu propi restaurant als baixos d'un edifici d'obra nova.
Al nou restaurant Bargués va desenvolupar una cuina de base catalana, inspirada en molts casos en receptes pròpies de la seva mare, que completava amb conceptes de la nouvelle cuisine francesa. L'èxit i la bona consideració de l'establiment per part dels bons gourmets, van donar al Jaume de Provença a una fama creixent de cuina d'autor que li va permetre rebre primer la Medalla al Mèrit Turístic de la Generalitat, a l'any següent (1982) l'estrella a la Guia Michelin i finalment el Premi Nacional de Gastronomia (1983) [2].
L'estel dels anys daurats del Jaume de Provença va començar a apagar-se amb el canvi de mil·lenni. Al 2001 el restaurant perdia l'estrella Michelin amb la consegüent davallada de bons clients seguint el comentari de El Jaume de Provença ja no és el que era. Bargués va incorporar un menú de migdia que girava al voltant d'uns 30 euros. Tot i els esforços no va aconseguir recuperar el restaurant dels primers anys. Finalment a l'estiu del 2013 va tancar portes definitivament. Només un any després, al setembre de 2014, Bargués va morir als 76 anys.
___________
[1].- El primer restaurant de la familia Bargués a Barcelona va ser Can Jaume obert el 1942 pel pare de Jaume Bargúes i Rich a la cruïlla Provença/Calàbria. Posteriorment la seva mare hi va obrir El Racó d'en Jaume. Actualment (2025) en aquell local hi ha el restaurant Inici's on Jordi i Toni, dos nebots de Jaume Bargués han volgut continuar aquesta nissaga de restauradors al mateix barri.
[2].- El periodista i cronista gastronòmic Luis Bettonica a l'edició 1985-86 de la seva Agenda de Restaurants ja lloava les excel·lències dels plats de la cuina del Jaume de Provença, del que només en discutia la decoració, poc reeixida segons el seu gust, i l'ambient sorollós al menjador. Entre els plats que Bettonica destacava hi havia la Lasagna de txangurro amb crema de cloïsses, El llenguado amb bolets a l'oporto, els ous pochés amb pasta de fulls i salsa d'albirgínia, els raviolis de manetes de porc amb salsa choron i l'amanida d'espardenyes i marisc a la vinagreta de tòfones.
El restaurant Inici's ja no existeix, el van tancar.
ResponEliminaEl restaurante Jaume de Provença, situado en el número 88 de la calle Provença, fue durante décadas un establecimiento conocido dentro de la vida gastronómica de Barcelona. Su trayectoria, desarrollada entre 1980 y 2013, refleja también una época en la que muchos restaurantes tradicionales formaban parte de la identidad cotidiana de sus barrios.
ResponEliminaMás allá de la comida, lugares como este representan una parte importante de la memoria urbana. Un restaurante puede convertirse en punto de encuentro para generaciones de clientes, conservar recetas, crear relaciones personales y formar parte de los recuerdos de una ciudad que cambia constantemente.
Recordar establecimientos desaparecidos también permite observar cómo han evolucionado la gastronomía, los hábitos sociales y los espacios comerciales de Barcelona. Cada antiguo local guarda una pequeña historia que merece ser conocida.
Para quienes disfrutan descubriendo también diferentes formas de entretenimiento digital, https://luckycapone.com.es/ puede ser otra opción para explorar.
Jaume de Provença es, en definitiva, un ejemplo de cómo un restaurante puede dejar huella mucho más allá de los años en los que permaneció abierto: como parte de la historia gastronómica y sentimental de una ciudad.