diumenge, 8 de març del 2026

SALES DE CINEMA DE LA CARTELLERA. 1968

 MIQUEL BARCELONAUTA


1968 va ser un dels anys més convulsos i rellevants de la segona meitat del segle XX. Un any que molts historiadors han considerat clau en el desenvolupament de la cultura occidental. No hi van faltar els episodis de violència com els assassinats de Martin Luter King i el senador demòcrata Robert Kennedy als Estats Units, l'esclat revolucionari del maig francès que finalment va ser controlat pel sistema tot i que a la llarga conduiria a la caiguda final de Charles De Gaulle. La Guerra del Vietnam es va radicalitzar amb les ofensives del Vietcong, mentre als Estats Units les protestes creixien dia rere dia. Els  txecoslovacs van viure la primavera de Praga amb la intervenció dels tancs soviètics del Pacte de Varsòvia que van ofegar les ànsies de llibertat en aquell país. Mèxic va viure els seus jocs olímpics caracteritzats per la reivindicació dels atletes negres i amb el trist episodi previ de la matança a la plaça de les Tres Cultures de Tlatelolco, on més de 300 persones van perdre la vida.

A l'Estat Espanyol les protestes contra la dictadura de Franco s'incrementàven i ETA prenia partit per la lluita armada iniciant la seva llista de víctimes amb l'atemptat mortal contra el policia Melitón Manzanas. Guinea Equatorial, una de les últimes colònies espanyoles a l'Africa, assolia la independència. Massiel guanyava a Londres el festival de l'Eurovisió amb el tema La, la, la, que les autoritats no van deixar cantar en català a Joan Manuel Serrat.

Malgrat la consolidació i auge creixent de la televisió, el cinema va assolir aquell any un dels millors registres quant a activitat a les sales d'exhibició i continuava sent una de les fórmules preferides  d'entretiment. 

A Barcelona, un total de 102 sales de cinema van estar operatives al llarg d'aquell any, entre les que hi figuraven tres sales de Cinerama i cinc d'Art i Assaig. Com a dada curiosa al cinema Coliseum es va projectar una pel·lícula en català: Verd madur, (Siega Verde) de Rafael Gil, estrenada el 27 de maig de 1968.


A

ABC (R)

ADRIANO (R)

ALARCÓN (R)

ALCÁZAR (E)

ALEXANDRA (E) 

ALONDRA (R)

AMÉRICA (R)

ARCADIA (E i AA)


ARENAS (R)

ARIBAU (E)


ARGENTINA (R)

ARNAU (R)

ASTORIA (E)


ATENAS (AA)

ATLANTA (E)

ATLÁNTICO (E)

AVENIDA (R)

AVENIDA DE LA LUZ (R)

B

BALMES (E i AA)

BARCELONA (R)

BARCINO (R)

BOHEMIO (R)

BONANOVA (R)

BORRÁS (E)

BOSQUE (E)

C

CAPITOL (E)


CASTILLA (R)

CATALUÑA (R)

CENTRAL (R)

CÉNTRICO (R)

CERVANTES (R)

CINEMAR (R)

CHILE (R)

COLISEUM (E)


COMEDIA (E)


D

DELICIAS (R)

DIAGONAL (E)

DIORAMA (R)

DORADO (R)

DUCAL (R)

EDEN (R)

EMPORIO (R)

EXCELSIOR (E)

F

FANTASIO (E)

FÉMINA (E)

FLORIDA (Cinerama)



G

GALERIA CONDAL (R)

GAYARRE (R)

GOYA (E)

I

IRIS

J

JAUME I (R)

L

LATINO (R)

LICEO (R)

LIDO (R)

LORETO (R)

LUX (R)

M

MALDÀ (R)

MANILA (R)

MARAGALL (R)

MARTINENSE (R)

MARYLAND (E)

MERIDIANA (R)

MODERNO (R)

MONTECARLO (E)


MONTSERRAT (R)

MUNDIAL (R)

N

NÁPOLES (R)

NIZA (R)

NOVEDADES (E)


NUEVO (Cinerama)

O

ORIENTE (R)

P

PADRÓ (R)

PALACIO BALAÑÁ (E)

PALACIO DEL CINEMA (R)

PARÍS (E)

PELAYO (E)

PETIT PELAYO (E)

PRINCESA (R)

PRINCIPAL PALACIO (R)

PROVENZA (R)

PROYECCIONES (R)

PUBLI (E i AA) Persona

R

REGINA (R)

REGIO PALACE (E)

REX (R)

RIALTO (R i AA)


RIO (R)

ROXY (E)

S

SAVOY (AA)

SELECTO (R)

SPRING (R)

T

TEXAS (R)

TIVOLI (E)

TRIANA (R)

U

URGEL (E)


V

VERDI (R)

VERGARA (R i AA)

VICTORIA (R)

VIRREY (R)

W

WALDORF (Cinerama)


WINSOR PALACE (E)

3 comentaris:

  1. Si no vaig errat, de tota aquesta llarga llista ara només queden Aribau, Florida (ara Renoir-Florida), Maldà, Nápoles (com a Phenomena), Texas i Verdi. Però jo, que soc nascut el 1967, diria que durant la meva joventut no van fer gaires sales més; és a dir, podem posar amb tot rigor 1968 com el moment daurat dels cinemes a Barcelona, de forma que aquesta llista de cinemes que publiqueu al vostre blog pren molta més rellevància (entenc que de forma no casual) centrant-se en aquest any. Penso que, per exemple, cap al 1991 només s'hauria d'afegir unes poques sales noves: em venen al cap Mr. Arkadin, Ars, Casablanca, Aquitània (tancat el 1968 i reobert el 1969), Club Coliseum, (Meliès o Girona potser més tard), però a canvi ja havien desaparegut la majoria de cinemes de reestrena. Els nous cinemes multisala (Cinesa, Yelmo, per exemple), la majoria a centres comercials, són dels 2000 cap aquí. El tema dels cinemes a Barcelona, i com han desaparegut, em provoca una sensació de nostàlgia enorme...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels teus comentaris Alejandro, certament quedaven encara per arribar diversos fenòmens que incidirien fortament en les sales de cinema. El fenòmen de les multisales, l'arribada del video domèstic, que semblava que deixaria sense activitats a molts cinemes i més recentment les plataformes televisives. Qualsevol remenbrança de l'època dels cinemes de barri i les grans estrenes ens porta inexorablement cap a la nostàlgia.

      Elimina
  2. **1968** quedó marcado como uno de los años más intensos y trascendentales de la segunda mitad del siglo XX. En diferentes partes del mundo coincidieron protestas sociales, conflictos políticos, movimientos por los derechos civiles y acontecimientos que terminarían dejando una huella profunda en la cultura y en la memoria colectiva.

    En Estados Unidos, los asesinatos de **Martin Luther King Jr.** y del senador **Robert F. Kennedy** conmocionaron a la sociedad y agravaron un clima político especialmente tenso. Al mismo tiempo, las protestas contra la guerra de Vietnam crecían, mientras la ofensiva del Viet Cong demostraba que el conflicto estaba lejos de llegar a una solución sencilla.

    En Europa, **Mayo del 68 en Francia** se convirtió en uno de los grandes símbolos de la protesta juvenil y social. Las movilizaciones de estudiantes y trabajadores pusieron en cuestión las estructuras políticas y culturales existentes. Aunque el movimiento terminó siendo controlado, sus consecuencias se prolongaron durante años y contribuyeron a transformar las ideas sobre educación, autoridad, trabajo y vida social.

    Otro momento decisivo fue la **Primavera de Praga**. El intento de introducir reformas y una mayor apertura en Checoslovaquia terminó con la entrada de tropas del Pacto de Varsovia. La intervención soviética mostró los límites que existían dentro del bloque comunista para cualquier proyecto de transformación política independiente.

    En México, los Juegos Olímpicos de 1968 quedaron asociados tanto al deporte como a las reivindicaciones sociales. Las protestas de los atletas afroamericanos pusieron el racismo y los derechos civiles en el centro de la atención internacional, mientras que la matanza de **Tlatelolco**, ocurrida poco antes de los Juegos, se convirtió en uno de los episodios más trágicos de la historia contemporánea mexicana.

    Lo que hace especialmente importante a 1968 es que estos acontecimientos no fueron hechos aislados. En distintos países, las nuevas generaciones cuestionaban instituciones, valores y formas tradicionales de ejercer el poder. Muchas de aquellas discusiones continuaron influyendo en la política, el arte y la sociedad durante las décadas posteriores.

    Quienes disfrutan de la historia, la cultura y otros contenidos digitales pueden visitar también https://betty-spin.com.es/.

    1968 demuestra así que un solo año puede convertirse en un auténtico punto de inflexión. Sus conflictos, protestas y transformaciones ayudaron a definir una nueva época y todavía hoy sirven para comprender muchos de los cambios culturales y políticos que marcaron el mundo contemporáneo.

    ResponElimina