MIQUEL BARCELONAUTA
Una gran avinguda que travessaria els barris de la Bordeta, Sants i les Corts fins a arribar a la carretera de Sarrià havia estat prevista al Pla Jaussely [1] presentat a l'ajuntament el 1903 amb l'objectiu de definir les línies mestres de l'encaix de l'Eixample amb les trames urbanes de les vil·les del Pla de Barcelona. El projecte de l'arquitecte i urbanista francès dibuixava, entre d'altres, una via ràpida que enllaçaria les dues artèries més importades de la ciutat: la Gran Via i la Diagonal.
El 19 de novembre del 1929, dins del context històric de l'Exposició Internacional de Barcelona que s'impregnava d'una dosi raonable d'exaltació de l'espanyolisme, es va acordar dedicar aquesta via al rei espanyol de la Casa de Borbó Carles III i els seus primers trams van començar a urbanitzar-se. El nom inicial de la via va ser Avinguda de Carles III i seria la continuació del carrer del Brasil a partir de l'avinguda de Madrid en direcció a Les Corts.
Durant la immediata postguerra es va tenir especial cura del tram superior entre Diagonal i el Passeig de Manuel Girona, en una zona que majoritàriament era una de les preferides del bàndol vencedor a la guerra civil. La residència d'oficials i altres construccions lligades a l'oficialitat del nou règim així ho constataven.
Posteriorment, ja als anys 1950, s'abordarien també els altres trams de l'eix des de la Travessera de Les Corts i creuant la Diagonal fins a la plaça dedicada en aquells anys als herois Espinosa de los Monteros (avui plaça Prat de la Riba) on mor el carrer de Numància prop de l'antic camp de l'Espanyol. A partir d'aquí la via enllaçaria amb els barris de la Bonanova i Sant Gervasi a través de la Ronda del General Mitre.
El 25 de novembre de 1953 l'ajuntament va acordar la plantació d'arbrat en el tram comprès entre la Travessera de Les Corts i el final amb el passeig de Manuel Girona. Mentre que en la part superior a la Diagonal s'havien plantat tres fileres de frondosos arbres sobre el passeig central, la presència d'arbrat en la zona sud per sota de la Diagonal, fou molt més discreta i es va resoldre amb bàsicament amb palmeres de poca alçada a banda i banda del passeig central, que també és cert que s'aprofitava durant les festes del barri de Les Corts per instal·lar-hi atraccions com firetes, tómboles i autos de xoc.
*1960's.- Vista aèria de l'últim tram de la Gran Via de Carles III amb el passeig central plantat d'arbrat al costat de la Residència d'Oficials. (Foto: TotBarcelona).
El 1957 contemporàniament amb la inauguració del Camp Nou del FC Barcelona, fou aprovat un Pla Especial de Reordenació de la zona nord de La Diagonal, que va dur un canvi de nomenclatura convertint l'avinguda de Carlos III en la Gran Vía de Carles III. Tot i això, aquella gran via fou encara durant molts anys un carrer a mig urbanitzar especialment a la part més pròxima a Sants a partir de l'avinguda de Madrid en direcció mar, on es transformava en el carrer del Brasil, l'obertura del qual va suposar el desmembrament d'una part important de l'antic nucli urbà del centre del barri de Sants per poder enllaçar amb el carrer de Badal.
Els anys 1960's van suposar l'aixecament de les edificiacions més rellevants de la zona. L'església parroquial de Santa Tecla (1961-65) a l'avinguda de Madrid; la urbanització residencial Los Cármenes (1964-65) a la Travessera de les Corts; la fàbrica FIAT Hispania (1956-58) al carrer de Masferrer; i els quatre edificis Trade (1966-1970) de Josep Antoni Coderch al carrer d'Europa.
*1965.- Construcció de les dues torres de quinze plantes del conjunt residencial Los Cármenes entre la Travessera de Les Corts i el carrer de María Barrientos. En primer terme el descampat del Sol de Baix encara sense edificar, la calçada de la Gran Vía de Carles III només parcialment urbanitzada i al fons l'estadi del FC Barcelona. (Foto: Institut Cartográfic i Geológic de Catalunya /TAF).
________________
[1].- El 9 de juliol de 1903 l'ajuntament de Barcelona va convocar l'anomenat Concurso Internacional sobre anteproyectos de enlace de la zona de Ensanche de Barcelona y los pueblos agregados entre sí y con el resto del término municipal de Sarriá y de Horta. El jurat aplegava entre els seus membres a personalitats ilustres com Josep Puig i Cadafalch i Francesc Cambó. Dels cinc projectes presentats, el guanyador va ser el de Jaussely, que tenía unes característiques policèntriques, més pròpies de l'estil Haussman, i allunyades de la linialitat de l'Eixample. L'elecció va ser considerada com un triomf dels detractors de Cerdà. El 1907 el projecte fou definitivament aprovat, després d'algunes correccions introduïdes pels tècnics municipals. Tot i això, l'execució del pla no es va produir immediatament, sino que va desenvolupar-se mitjançants diveros plans parcials en el decurs del segla XX. El primer d'aquests plans fou el Pla General d'Urbanització de Barcelona, aprovat el 25 d'octubre de 1917.
