dijous, 27 d’octubre de 2011

BODEGA CIURANA. Vallespir 185. (1954-2004)


La cruilla Vallespir-Can Bruixa amb el rètol de la Bodega Ciurana (Foto:  Xavier Pérez Cañizares)

Un lloc entranyable i d'una popularitat fora de dubtes va ser la Bodega Ciurana. Situada a la part alta del santsenc carrer de Vallespir, pèrò ja al barri de Les Corts, tocant a Marquès de Sentmenat i davant mateix del Parc de les Infantes.
Ceferino Rabascall Ciurana va ser l'encarregat d'aquest negoci durant l'última etapa dels cinquanta anys que la bodega va animar la vida de la frontera entre Sants i les Corts. L'interior de l'establimet era d'una austeritat total, taules de marbre, grans botes de vi a la pared, caixes de refrescos i begudes apilades en qualsevol racó, cap concessió a la modernor i tot col·locat amb una practicitat absoluta, sense importar l'ordre ni l'estètica. Com a contrapartida els clients eren amablement atesos en un ambient familiar i de barri, que feia especialment agradable anar-hi a fer el vermut, l'entrepà o dinar-hi.
Un rètol bandera d'aquells grans que patrocinava la Coca-Cola i un rústic tendal amb serrell varen ser els reclams externs del local durant molts anys. Quan la bodega va obrir l'any 1954, el Barça encara jugava al vell camp de les Corts i Can Ciurana rebia una gran concentració de barcelonistes especialment els dies de partit.
Va ser una pena perdre aquest local que també freqüentàven estudiants, però bàsicament treballadors i gent del barri que hi anaven a esmorzar i dinar.
L'enderrocament de l'edifici per construir-ne un de nou va propiciar la desaparició del Ciurana. Després del seu tancament, un modern i espaiós Restaurant Ciurana va obrir al carrer Can Bruixa 41-45. Ocupa pràcticament el mateix lloc, però no s'assembla en res a l'antiga i enyorada bodega.
En aquest web hi podreu trobar un completíssim reportatge fotogràfic d'aquesta històrica bodega: http://www.fotoxpc.com/barciurana.html

La barra de la Bodega Ciurana (Foto:  Xavier Pérez Cañizares).

4 comentaris:

  1. Oh! Vaig a mirar! Aquestes coses no saps com m'agraden...
    Fa pocs anys que visc per aquests barris i no en tenia ni idea. Ara, al barri de les Corts encara m'hi trobo descol.locada. Només m'agrada una petita part; la dels voltants de la plaça de la Concòrdia guarnida d'una petita floristeria, can Deu, els bars de la cantonada... S'hi respira una pau com poques. Sembla un poble. Un poble a punt de ser destrossat, per cert. La resta, s'aparta una mica del què m'agradaria a mi. D'entranyable res...

    ResponElimina
  2. No es poden veure les fotos... Hi ha alguna manera?

    ResponElimina
  3. Aqui venien els veins jubiats i ajudaven, fent allioli o netejan taules. Si anavem molta colla i demanaven cerveses, et plantificaven 2 o3 Xibecas de litro i "arreando".

    ResponElimina
  4. Era bodega també, podies comprar vins, caves i licors a un preu raonable i amb una varietat considerable, i tenien unes bótes gegants i venda a granel de vins i vermut de Siurana. El menjar, el feien les germanes de Ceferino, la Rosa i la Montse, els cambrers habituals eren el Ferran (cosí), la Neus i la Isabel (la dona del Ceferino). Els menús diaris estaven bé de preu, però els millors plats eren els fets per encàrrec, com la truita amb suc. L'horari també era singular: obrien a les 6 del matí i tancaven a les 3 de la matinada. La família era de Tarragona, d'un poble del costat precisament del poble de Siurana, però no recordo quin. Tots ells vivien a pocs metres del bar. Rentaven i estenien les estovalles al terrat de l'edifici, encar recordo quan un gavià argentat va fer niu allà, es van passar dies havent de rentar les estovalles a casa perquè els atacava cada vegada que intentaven sortir al terrat.
    El "Ciurana" actual du el nom per permís del Ceferino. El propietari actual li va demanar. L'edifici actual és molt més ample i alt, ocupa també la part on hi havia la terrassa a la banda del carrer Can Bruixa (amb les taules de plàstic) i l'edifici centenari que hi havia a continuació, pujant per Vallespir.
    Hi anaven a sopar policies, camioners i taxistes també, per l'horari i perquè hi havia un taxista a la família.
    El Ceferino era qui remenava les cireres, encara que tinc entès que els 3 germans van heretar el bar, o això és el que es deia al barri. Ell estava habitualment a la barra, venent tapes i begudes i cobrant els menús, també s'encarregava de la venda de vins, caves i licors. Tenia la mania de passar un drap pel mostrador quan tenia una estona lliure, cada vegada, era com una mena de tic. (escenahistorica@escenahistorica.cat)

    ResponElimina