MIQUEL BARCELONAUTA
El desaparegut historiador del Barri Xino José March, en el seu magnífic blog No te quejarás por las flores que te he traído, apunta la possibilitat que el Salón Teatro Moderno pogués haver estat la continuïtat del Salón Mágico que, a les acaballes del segle XIX, ocupava la mateixa adreça al número 30 de la Rambla del Centre.
Sigui com sigui, les hemeroteques ens diuen que va ser al febrer de 1901 quan es va obrir al públic aquest local, que aviat s'especialitzaria en l'exhibició de personatges amb malformacions i prodigis anatòmics capaços d'impressionar profundament al públic. Val a dir que en els seus inicis, però, es presentava com una simple atracció de putxinel·lis. El dia de l'estrena hi va actuar una companyia de nans, els Mirmidons, que es va complementar amb una opereta presentada per artistes mecànics [1]. Al llarg dels seus anys de vida no hi van faltar les presentacions d'estranyes criatures humanes amb trets físics poc habituals, que feien les delícies dels badocs i xafarders.
Probablement, però, l'any 1901 per les novetats que presentava va se probablement el més exitós del local. Al març s'hi exhibien les 4 germanes Ko-Klin's.
L'agost de 1901 es presentava El niño adivinador i els mesos següents era el prestigitador Antonio Vergara, conegut també com El Brujo, qui hi realitzava prodigiosos exercicis d'habilitat. Tampoc hi van faltar algunes conferències com la de José Ibañez el 12 de novembre de 1901 sobre càlcul matemàtic. L'any va acabar amb l'arribada del gegant Dikens considerat el soldat més alt del món amb una altura de 2 metres i 37 centímetres.
El 1902 tornaria el El Brujo a l'escenari del local i a la tardor l'atracció més sonada era una noia sense braços capaç de cosir, brodar, dibuixar i pentinar-se els cabells amb els peus. També es va exhibir a l'anomenada la dona més petita del món.
El 1904 van tornar els putxinel·lis i els prestidigitadors en un espectacle més familiar.
*1904.- El local anunciat a la cartellera de La Publicidad en la seva edició del dia 14 de novembre.
L'abril de 1905 hi debutaren Miss Noorik i Rochester dels que no tenim altres dades que els seus noms artístics amb els que van pujar a l'escenari.
Finalment el 1906 sembla que el local canviava d'orientació i presentava sessions d'autòmats adreçades al més menuts, tot deixant de banda l'exhibició de rareses humanes. L'activitat s'estengué fins al 1907 segons es desprèn dels anuncis que publicava el local a les cartelleres d'espectacles de la premsa diària, tot i que en els seus últims temps la programació es presentava sovint dins de la del Cinematògraf Belio-Graff.
