ARBRES AL CARRER PELAI. Plàtans (1860's-1886) i Acàcies (1886-1909)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, VICENÇ JOAN CAMPS, MIQUEL F. PACHA i FRANCISCO ARAUZ

*1870's.- Imatge captada des del terrat de la Universitat. Al fons es pot veure el carrer Pelai plantat de plàtans.

Els inicis del carrer Pelai es remunten a una via traçada en paral·lel al tram de muralla que unia les Torres de Canaletes amb el Baluard de Tallers on avui hi ha la Plaça Universitat. Algunes cròniques sostenen que aviat s'hi van plantar plàtans i que aquests arbres van adquirir una gran capçada i frondositat. Existeixen però, pocs testimonis gràfics d'aquestes primeres aliniacions d'arbres a Pelai.

El 1886 la premsa anunciava la desaparició dels plàtans que van ser arrencats amb una certa polèmica per la pèrdua de l'ombra que oferien al vianant.

*1886.- Dues referències a la substitució dels plàtans per acàcies. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1886.- Les acàcies del carrer Pelai recent plantades. Els únics plàtans que van sobreviure van ser els de la cantonada davant de l'estació del Ferrocarril de Sarrià. (Fragment d'una foto de J.E. Puig)

Fou aleshores quan es va abordar una segona plantació, en aquest cas d'acàcies, que van substituir els vells plàtans i van quedar disposades a ambdues voreres ocupant tota la llargària del carrer. En els primers anys eren simples pals envoltats de petites proteccions en espera del seu creixement.

La vida d'aquestes acàcies es va perllongar fins els primers dies de setembre de 1909 que van ser suprimides. A partir d'aleshores ençà, el cèntric i sempre transitat carrer de Pelai no ha tornat a lluir mai més arbrat en més de cent anys de vida.  

*1906.- Fragment d'un article publicat a La Vanguardia en el que es qüestiona que l'acàcia sigui una espècie adequada per ser plantada al carrer Pelai. (Autor: Jaime Soler y Rovirosa)

*1900's.- Quatre imatges del carrer Pelai durant els anys que hi hagueren plantades acàcies.

*1909.- Retall de La Vanguardia en el que es dóna compte de la desaparició de les acàcies del carrer Pelai.

EL CARRER BALMES AMB TREN DE SUPERFICIE (1863-1929)

 

*1870's.- Una imatge del carrer Balmes captada desde la crüilla amb Bergara i Pelai en la que es poden veure els dos passos a nivell de Ronda Universitat i Gran Via. Com es pot apreciar entre aquestes dues últimes vies encara no s'hi havia construit.

La línia fèrria de Barcelona a Sarrià arrencava de l'estació de Plaça Catalunya-Pelai i enfilava el carrer Balmes amunt en direcció a Gràcia, per continuar després per Sant Gervasi de Cassoles fins a Sarrià. De fet, era el mateix trajecte actual amb la diferència significativa que entre 1863 i 1929 el tren circulava per la superficie.

Així doncs, els inicis de l'actual carrer Balmes foren els del pas d'una línia de ferrocarril que travessava Barcelona en sentit mar-muntanya fins al limit amb l'aleshores encara municipi independent de Gràcia. La línia fou inaugurada la nit de Sant Joan de 1863.

*1887.- Vista de la cruilla Pelai-Balmes nevada el 10 de febrer de 1887. A l'inici del carrer Balmes s'aprecien les tanques de fusta que delimitaven les vies del tren.

*1902.- Vista del carrer Balmes des del seu inici amb el tren circulant. Cal destacar que en aquells anys el carrer Pelai tenia arbres, com es pot apreciar al marge inferior esquerre de la imatge.

*1900.- El pas a nivell de la Ronda de la Universitat

*1905.- Un dibuix de Llopart publicat a L'Esquella de la Torratxa que, amb la seva càrrega satírica habitual, feia palès els caos que plantejava el pas d'un tren de superfície per un carrer tan cèntric (Font: Arxiu de l'autor) 

*1923.- Un tren baixant pel carrer Balmes a la cantonada amb Gran Via

A mesura que l'Eixample s'anava urbanitzant i es construien nous edificis, la presència del ferrocarril al carrer Balmes va requerir de la instal.lació d'un seguit de passos a nivell. Tot i així, el pas del tren constituïa un perill permanent d'accidents i atropellaments. D'aquí prové el nom de matacriades amb que fou conegut popularment el tren de Barcelona a Sarrià. Just després de creuar al carrer Rosselló les vies es desviaven lleugeurament a la dreta abandonant el curs del carrer Balmes per prendre el de l'actual Via Augusta fins a l'estació de Gràcia.

*1899.- Un grup de persones travessant la via del tren a la cruilla Balmes-Rosselló. En aquest punt exacte les vies del ferrocarril abandonaven el curs del carrer Balmes girant cap a Gràcia, com s'aprecia més clarament a la imatge inferior captada l'any 1926.

El 1882 després de reiterades peticions dels veins de la zona es va construir un baixador a l'alçada del carrer Provença.

Finalment l'any 1929 la línia va ser soterrada tal com la coneixem actualment i el carrer Balmes va poder esdevenir una via per al trànsit rodat.

*1929.- Punt i final a les vies per la superfície. Els operaris asfalten el tram recent cobert entre Consell de Cent i Diputació. A la dreta es pot veure el Seminari. (Foto: F. Argila).

CARRER BERGARA AMB ARBRES (1880's - 1928)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

El carrer de Bergara es va començar a urbanitzar per la banda de Plaça Catalunya on es van construir els primers edificis d'habitatges de la zona. Posteriorment va necessitar de l'enderrocament de l'Estació del Tren de Martorell per acabar d'urbanitzar-se en la seva totalitat. 

El seu curt recorregut que va des de Balmes a Plaça Catalunya va tenir arbres en les seves primeres dècades de vida. Eren exemplars de l'espècie populus alba, és a dir pollancres de fulla blanca i capçada rodona que es van plantar cap a finals de la dècada dels 1880's quan es van executar les obres de l'esmentada urbanització del carrer. 

Varen ser eliminats cap al 1928 coincidint amb les obres de soterrament de l'Estació del Tren de la línia cap a Sarrià i la construcció de les galeries de la futura l'Avinguda de la Llum (1940) que en un dels seus extrems (Pelai-Balmes) es perllongava uns metres pel subsòl del carrer Bergara. Només van romandre alguns exemplars a l'extrem del carrer més pròxim a Plaça Catalunya, que posteriorment també serien suprimits.

*1866. Un tren a l'Estació del carril de Sarrià en primer terme i la nau de l'Estació del Tren de Martorell al fons. Entre les dues estacions la línia vermella indica el futur curs del carrer Bergara que aleshores encara no existia.

*1880's.- El curs del carrer Bergara (linia vermella) encara per urbanitzar i sense arbres al costat del gran solar resultant de l'enderrocament de l'Estació del Tren de Martorell.

*1890's.- Una parella creuant el carrer davant del Teatre Catalunya-Eldorado. a la cantonada de Bergara amb la Plaça Catalunya (aleshores encara Rambla Catalunya). A la dreta podem veure un dels últims exemplars de pollancre blanc que hi havien plantats a la filera de la vorera muntanya del carrer Bergara.

*1900's.- Dues imatges del carrer Bergara plantat de pollancres blancs

*1924.- Un ferrocarril enfilant el carrer Balmes des de l'Estació del tren de Sarrià. Al centre de la imatge podem veure els arbres del carrer Bergara que serien eliminats pocs anys després (Foto: Manuel Pinilla / AFCEC)

EDIFICI DE L'ESTACIÓ DE PLAÇA CATALUNYA DEL CARRIL DE SARRIÀ (1863-1996)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÉS

*1880's.- La façana de l'edifici de l'Estació del Carril de Sarrià en un entorn encara poc urbanitzat. L'edifici del darrera correspón a la primera construcció que es va bastir al carrer Bergara. (Foto: Autor desconegut/ Fons FGC).

Una de les primeres edificacions de l'entorn de la Plaça Catalunya. De fet, va ser construida quan la plaça era encara només un projecte. Constava de baixos i una única planta i servia de pantalla a les andanes de l'estació que hi havia darrera amb les vies que enfilaven el carrer Balmes.

L'estació es va inaugurar el 23 de juny de 1863, vigília de Sant Joan, després d'un any d'obres. Les primeres imatges fotogràfiques que ens han arribat de l'edifici en els presenten en un entorn desangelat i encara poc urbanitzat amb set finestes al pis superior i nou obertures als baixos, de les quals la central -més gran- i les dels extrema eran portes d'accés i les altres sis eren finestres. El remat de la façana  presentava un discret frontó amb un cercle al centre on s'hi va instal·lar un rellotge.

*1865.- Aquesta és probablement la imatge més antiga que es conserva de l'estació del Carril de Sarrià. Al fons a la dreta s'hi pot veure l'Estació del Tren de Martorell, l'altra instal·lació ferroviària que hi havia a l'entorn de la que ben aviat seria la plaça de Catalunya. (Foto: Autor desconegut. Font: FGC- ANC)

*1910's.- Una imatge de l'edifici de l'Estació. de l'època en que hi havien arbres al carrer Pelai.

A finals dels anys 1920's l'edifici va rebre les conseqüències del soterrament de les vies i les andanes de l'estació. Als baixos l'antiga cantina de l'estació amb entrada per la plaça Catalunya havia estat substituida per una xocolateria que seria el precedent immediat del mític Cafè Zurich, mentre que a la banda de Pelai obria la sucursal barcelonina de la Compañía Española de Turismo. 

*1920's.- Una imatge de l'edifici de l'Estació.

Als principis dels anys 1930's l'edifici va perdre la part dels seus baixos més pròxima al carrer Pelai per tal de construir-hi la nova vorera un cop soterrades les vies i les andanes de l'antiga estació de superfície. D'altra banda, un segon establiment de begudes el Bracafè va substituir l'esmentada sucursal de la Compañía Española de Turismo.

*1930's.- Durant els anys de la Segona República la part superior de l'estació es va anar poblant d'anuncis i rètols publicitaris.

A l'any 1943 la planta superior de l'edifici de l'estació va ser ampliada pel costat de la Plaça Catalunya  igualant-la amb la planta baixa. Això va permetre acollir uns quants despatxos més a les oficines del carril de Sarrià.

*1942.- La Gaseta Municipal de Barcelona de 30 de novembre d'aquell any publicava la concessió del permís per ampliar el primer pis de l'edifici de l'Estació, atorgat una setmana abans.

*1943.- Imatges comparatives de l'ampliació de la planta superior de l'Estació del Tren de Sarrià. La intervenció va permetre igualar tota la planta (Foto: Fons Ferrocarrils de la Generalitat FGC- ANC)

A partir d'aquesta ampliació de l'edifici i llevat dels canviants retols llimisosnque van adornarv la façana l'immoible no va tenir practicament modificacions durant tota la resta de la dictadura franquista i l'arribada de la democràcia fins a finals del segle XX. 

*1940's.- Imatge típica de l'edifici de l'Estació a la posguerra, amb el gran rètol lluminós de fulles d'afaitar Iberia.

L'edifici de l'estació va desaparèixer definitivament l'any 1996. Va ser enderrocat per construir-hi l'ampli edifici que acull el centre comercial El Triangle. El Cafè Zurich va reaparèixer dins la nova edificació al mateix lloc que havia ocupat històricament, Totalment redissenyat va perdre tota l'autenticitat de l'antic cafè.

TERMINAL D'AUTOCARS DE LINIA ALSINA GRAELLS. Ronda Universitat. (1931-1993)

Bitllets diversos dels autocars de l'Alsina Graells. Les trames i colors diferents servien per distingir-ne els trajectes.

La companyia Anónima Alsina Graells d'Auto Transportes va ser fundada a la vila lleidatana de Ponts el 30 de juliol de 1920. Amb els anys, l'empresa va anar creixent i ampliant la seva cobertura amb nous itineraris, fins esdevenir un referent inequívoc del transport de línia entre Barcelona i les terres de Lleida i el Pirineu, que també s'estendria més endavant a d'altres localitats i comarques catalanes.

La terminal de l'Alsina Graells a Barcelona, des d'on sortien i arribaven els cotxes de línia, va ser situada al número 4 de la Ronda Universitat i va començar a funcionar a partir del 16 de juny de 1931, després d'uns mesos de provisionalitat en que el lloc d'inici i fi dels trajecetes va estar situat a la plaça Goya (Sepúlveda-Muntaner).
Per comprar els bitllets o demanar informació sobre les tarifes dels recorreguts calia entrar per un petit jardí, que donava accés a l'oficina administrativa situada a l'edifici colindant. El jardinet constituia un element singular i avui inoblidable d'aquella terminal. Tenia un encant especial i romàntic enmig del bullici del centre de la ciutat. S'estructurava en diversos parterres quadrats formant un entramat de camins de pas al seu voltant amb una frondosa vegetació amb algunes palmeres i arbres alts. També hi havia uns lavabos. Uns bancs antics de fusta permetien al viatger gaudir dels temps d'espera en aquell raconet verd que semblava aillat de la resta de la vida ciutadana. Mentrestant a l'exterior, els autocars (blancs amb lletres vermelles) es concentraven en el tram de vorera entre Pelai i Balmes.

La terminal de Ronda Universitat va deixar de funcionar el dia 19 d'octubre de 1993. Com era d'esperar per la seva centralitat, el solar va ser ràpidament presa cobdiciada per les ferotges immobiliàries. El lloc que ocupava el jardí però, va ser relativament respectat i avui és una zona pública de pas amb palmeres, que connecta el carrer Pelai amb la Ronda Universitat. L'edifici va ser convertit en un hotel.

*1955.- Dos fotogrames del film de Miguel Iglesias El cerco que conté moltes imatges exteriors de la Barcelona de mitjans dels anys 1950's. En el de dalt, es pot veure l'entrada a la terminal d'Alsina Graells des de la Ronda Universitat i en el d'abaix la porta d'accés a d'edifici administratiu d'expedició de bitllets situat davant del jardinet-sala d'espera exterior.

PLAÇA UNIVERSITAT / III (1940-1972)

La imatge de la Plaça Universitat durant gairebé tota l'època de la dictadura franquista fou el d'una plaça convencional. Un cop enretirat el monument al doctor Robert -sortosament les autoritats municipals presidides per l'alcalde Miguel Mateu no el varen enderrocar sino que es va desmuntar peça a peça i fou conservat als magatzems municipals-, la nova ordenació de la plaça es va configurar al voltant d'un seguit de sis parterres. Un de central vorejat per altres quatre (a la manera d'un cinc d'oros) i un sisè situat davant de la vorera del popular bar Estudiantil amb mitja dotzena de robustes palmeres de l'especie washingtònia. La resta de parterres no tenien arbres d'alçària sino que eren plantats de gespa, flors i alguns arbustos baixos. La vegetació arbòria es completava amb divesos exemplars de casuarines, un arbre semblant al pi.

A la banda del carrer Aribau hi havia  un acces gran amb balaustrada a la linia del Metro Tranversal (avui linia 1). La plaça disposava de dos accesos més per baixar a l'estació, l'un davant dels populars magatzems El Águila i l'altre a la vorera del Bar Estudiantil.

Aquest aspecte del centre de la plaça va subsistir fins als començaments de la dècada dels 1970's (veure Plaça Universitat IV), quan es van construir el nou túnel ferroviari de Renfe entre Plaça de Catalunya i Sants i es van modificar els accesos i l'estació del metro.

*1958.- Una vista de la plaça Universitat amb les seves altes palmeres que van desaparèixer als anys 1970's

*1953.- Les escales d'accés al metro sobre la vorera del bar Estudiantil tocant a la Ronda Universitat i al començament del carrer Pelai. Cal advertir que, com s'aprecia sota el rètol, l'actual línia 1 (antic Transversal) cobria aleshores el trajecte Hospitalet-San Martín. Al fons els grans magatzems El Àguila.