dimarts, 3 de setembre del 2013

CAVALLETS BABY CEDITAS. Avda. Mistral / Calàbria (1940's-1994)



*1983.- Una imatge de l'avinguda Mistral captada des de la seva cruïlla amb Calàbria. En primer terme a l'esquerra els cavallets Baby Ceditas durant la nevada de gener d'aquell any.
 
 
Des de l'any 1996, gràcies a la intervenció urbanística practicada segons un projecte de Jaume Graells, el barri de Sant Antoni pot presumir de disposar d'una atractiva, verda i espaiosa via d'esbarjo per al veïns com és l'avinguda Mistral.
No obstant això, abans de l'arribada de la democràcia el passat d'aquesta via havia passat per èpoques difícils sense poder lluïr la verdor i la intensa vida veïnal que avui ofereix. Salvant els dies de festa major, el procés de deshumanització de Mistral havia arribat a l'extrem de convertir el seu passeig central en un aparcament consentit i autoritzat de vehicles en els anys més foscos del desarrollisme franquista. Era quan la figura de l'automòbil exercia la seva autoritat al carrer, on no només l'amo de la pista sino també de les voreres (les de la Diagonal i la Gran Via en van ser també altres exemples). En aquest context històric la modesta instal·lacio de cavallets per a l'esbarjo infantil coneguda com Baby Ceditas constituia un dels pocs elements de vida social i era molt apreciada i utilitzada pels veïns. 
Durant gairebé 50 anys Baby Ceditas va ser un referent per al barri, que va permetre que molts veïns, durant els seus anys d'infantesa, poguessin experimentar aquesta barreja d'il·lusió, fantasia i temor que suposava pujar als cavallets i sentir com el món girava al seu voltant. 
Dissortadament la reforma urbanística de l'avinguda Mistral va acabar comportant l'enterrament del Baby Ceditas, que ja no va tornar a il·lusionar els nens i nenes del barri. L'ajuntament va decidir no renovar la llicència municipal a la família que gestionava els cavallets, que van desaparèixer del paissatge del barri.  

*1993.- Nota de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni que defensava el manteniment dels cavallets Baby Ceditas.[1] 
 
 
[1]. Barceló, Alfons. Pràctiques de civisme des del meu barri. Editorial Icària. Barcelona 2005.  

8 comentaris:

  1. Tengo el placer de conocer personalmente a Alfons Barceló y compartir con él un proyecto (REIS) que es puntero en el resto de la ciudad.

    Desde dentro de la AAVV defendimos la empresa familiar de Baby C., porque como bien expones, creaba ambiente de barrio y hacía raíz.
    Preservaron otros intereses.
    Recuerdo que en la temporada de verano, plegaban el tio vivo y marchaban tres meses a Blanes.
    Hubo una época que incluso instalaron un tren que era la delicia de grandes y pequeños.

    El dueño del Tio vivo, dejaba subir a los padres sin cobrar, para que acompañaran a sus hijos montados en los caballitos. Así lo hize durante mucho tiempo con el mío, y al final, no sabía si yo lo montaba a él, o él, mi hijo, me montaba a mi.

    Gracias por recordarme viejos tiempos. Te usurpo la foto y se la mando a Jordi, que es el secretario de la AAVV de Sant Antoni.
    de la misma manera traspaso esta página a Alfons Barceló, para que la lea.

    Salut

    ResponElimina
  2. Ah, quants records emporten aquests 'cavallitos', em va saber molt greu que els fessin fora contra l'opinió del veïnat i de la rodalia.

    ResponElimina
  3. jo vivia al costat també, quins temps aquells no ara que està ple de puria, gent dormint, aixó no molesta al veïnat?aquests caballitos varen formar part de la meva infància

    ResponElimina
  4. Jo recordo haver-hi pujat cents de vegades, i la meva mare encara s'enrecorda més, que m'havia d'arrencar plorant cada cop que no volia baixar :-)

    Gràcies a tots els buròcrates que van decidir no renovar la llicència (ni tan sols contestar a les cartes de l'associació de veïns) avui no puc portar-hi els meus fills. Quina llàstima...

    Alex

    ResponElimina
  5. Quins records d'aquests caballitos!!! Vivía a prop quan tenia 4 o 5 anys i recordo anar-hi amb la meva àvia tot sovint.

    ResponElimina
  6. Gràcies per aquest record i per retornar-me, per uns instants, a la nena il.lusionada que vaig ser.. sobretot els dies que tocava el premi de pujar al Baby Ceditas.

    ResponElimina
  7. Infelizmente..... Ni ahora, ni en el pasado... El mundo politico ha tenido o tendra algun interes en algo que no sean votos.... El barrio les importa un huevo.... Y el baby ceditas dos....

    ResponElimina