dilluns, 14 de desembre de 2020

CINE MANILA. Sant Pere més Baix 28. (1941-1969)

La finca situada al número 38 del carrer de Sant Pere més Baix havia resultat afectada pels bombardeigs de la Guerra Civil i va quedar en estat ruinós. Poc després d'acabat el conflicte civil, cap a finals de 1939, el propietari del solar Lorenzo Pons Carreras va acabar d'enderrocar el que quedava de l'edifici, mentre sol·licitava permís per edificar-hi una sala de cinema, la construcció de la qual va encarregar a l'arquitecte Nil Busquets de Cabiral.

*1930's.- Emplaçament de la finca sobre la qual es va edificar el cinema Manila. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

El nou cinema va obrir portes el 30 de maig de 1941 amb un programa doble que incloïa les cintes Vivir para gozar (Holiday), un film de Frank Capra realitzat el 1938 i interpretat per Katharine Hepburn i Cary Grant i Como tú me deseas (As you desire me - 1932) amb la gran Greta Garbo encapçalant el repartiment.

 
*1941.- Primera programa doble que es va poder veure al cine Manila 

La sala disposava d'un aforament de 1490 butaques repartides entre 1.000 a la platea i la resta a l'amfiteatre. Com era habitual en aquells anys s'hi varen programar també varietats des de finals de 1942. El cinema donava cobertura als veïns dels barris de Sant Pere i Santa Caterina.

Els exhibidors Luís Cabezas Puzo primer i l'empresa Comercial Verdaguer a partir de 1946 varen gestionar el local en els primers anys de vida. Verdaguer i va incorporar programes amb quatre films setmanals (dilluns a dimecres i dijous a diumenge) 

Roberto Lahuerta Melero [1] recull detalls de la gran activitat sexual que es desenvolupava al pis superior a càrrec de les anomenades pajilleras, Per un preu mòdic aquestes dones proporcionaven moments de plaers a l'espectador amb les seves habilitats manuals. Unes professionals del tacte íntim que fins i tot permetien que els hi toquessin els pits.  

*1945.- Programa de mà del Manila

A partir de mitjans dels anys 1960's les successives inspeccions practicades al local van evidenciar mancances en l'observança de les normes de seguretat i, malgrat haver-s'hi practicat algunes reformes, el cinema acabà tancant portes el 16 de febrer de 1969. El valle de las muñecas, El club de los solteros, Deliro casi perfecto i Una ladrona para un espía van ser les últimes projeccions al Manila.

Posteriorment un espai comercial i un pàrquing van ocupar el local que va deixar lliure el cinema.


[1].- Lahuerta Melero, Roberto.- Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. Madrid. 2015

3 comentaris:

  1. L'aparcament actual, doncs, són les restes d'aquell cinema del qual jo no en tenia coneixença. Recordo, pràcticament al mateix carrer, el cinema Triunfo, que desaparaguè pocs anys després, segons he llegit en aquest mateix blog.

    PODI-.

    ResponSuprimeix
  2. Jo vivia al costat del Mercat de Sta. Caterina i quasi totes les setmanes anava al Manila, al preu de 5 ptes.

    ResponSuprimeix