MIQUEL BARCELONAUTA
L'any 1970 l'actualitat barcelonina es concentrava en l'increment de la mobilització dels barris obrers de la ciutat reclamant una millora dels serveis bàsics d'educació i sanitat. Els veins dels barris més perifèrics van exigir la pavimentació de carrers, l'obertura d'escoles, una xarxa de clavegueram adequada i l'arribada del transport públic a les zones més allunyades del centre de la ciutat. El segrest pacífic d'un autobús a Nou Barris va significar un dels moments més àlgids d'aquest moviment reivindicatiu.
L'alcalde Porcioles encarava el seu tretzè anys consecutiu de mandat. L'ajuntament es va veure obligat a forçar els plans de reallotjament massiu de les famílies que encara vivien a barraques, tot promovent la construcció de blocs de pisos d'obra nova. D'alguna manera, la gestió municipal es va caracteritzar per la substitució del barraquisme horitzontal pel barraquisme vertical, amb la construcció massiva de barris amb greus deficiències arquitectòniques i constructives. Porcioles va aconseguir també del règim franquista, l'aprovació de la primera Carta Municipal de Barcelona, que dotava al govern de la ciutat de més autonomia financera amb una major capacitat d'endeutament que permetria finançar grans inversions obres públiques.
En l'âmbit cultural Barcelona va continuar essent la ciutat de l'Estat més tolerant i progressista davant el conservadorisme institucional imperant a tot el territori de l'estat.
Van desaparèixer les últimes línies de tramvies i es va emprendre l'ampliació de la línia 1 del metro mentre el model de cotxe utilitari Seat 600 copava el mercat automobilístic del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada