ESCULTURA FOUR WINGS D'ALEXANDER CALDER a l'Avinguda General Goded, actual Avda. Pau Casals (1975-1976)

 Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1975.- Vista de l'Avinguda de Pau Casals (aleshores encara dedicada al general Goded), on es pot veure el lloc on estigué emplaçada l'escultura Four Wings de l'artista Alexander Calder. (Foto: Postals Escudo de Oro). 

A l'any 1975 la Galeria Maeght, que tenia la seva sala d'exposicions al carrer Montcada, molt a prop del Museu Picasso, va fer una donació al Ajuntament de Barcelona d'una obra de l'artista nordamericà Alexander Calder. [1]

*1975.- Noticia publicada a La Vanguardia sobre la inauguració del monument

*1975.- L'obra de Calder amb la Torre Macià (aleshores Banco de Vizcaya) al fons. (Foto: Eduard Calvó).

Era una escultura amb el nom de Four Wings (quatre ales) que estava fosa en metall i pintada d'un llampant color taronja, que probablement al ulls d'alguns ignorats en matèria artística els donava una aparença de pendent d'acabar de pintar com si només li haguessin aplicat la capa prèvia de la pintura antioxidant.

L'escultura es va situar en el primer dels grans escossells situat al tram central de l'avinguda del general Goded (actualment dedicada a Pau Casals) i pràcticament en el seu embocadura a la plaça Francesc Macià (aleshores encara dedicada a Calvo Sotelo). L'acte d'inauguració es va celebrar el 25 de febrer de 1975.

*1975.- L'escultura de Calder va ser tan poc respectada, que fins i tot s'hi va plantar un rètol publicitari davant mateix com es veu a la imatge.

El cas es que els veins de la zona, gent d'alta posició social i suposadament amb influències a l'ajuntament, varen endegar una campanya anti-monument que consideraven una obra no mereixedora de figurar en aquell aristocràtic passeig ple de construccions de línies clàssiques.

L'obra de Calder va durat poc temps -poc més d'un any- en aquell indret i fou aviat suprimida i traslladada al costat a la façana principal de la Fundació Miró a Montjuïc.  

*2010's.- Emplaçament actual de l'escultura al costat de la porta d'accés a la Fundació Miró 

[1].- Asociación Aragonesa de Críticos de Arte. Revista núm. 19- Juny 2012. http://www.aacadigital.com/contenido.php?idarticulo=645

CLUB DE FUTBOL ATLÈTIC TURÓ (1919-1950's) I CAMP DE FUTBOL DE LA SD CATALUNYA. Voltants del Turó Park. (1920's-1950's)

 

El Club de Futbol Atlètic Turó va ser fundat l'any 1919 [1] per un grup d'entusiastes amants d'aquest esport al barri de Galvany. En aquell temps el parc del Turó era bàsicament un parc d'atraccions molt freqüentat pels habitants dels barris del nord de la ciutat i el Pla de Galvany era una gran esplana que s'estenia entre l'actual plaça de Francesc Macià i l'entrada a l'esmentat parc, amb el carrer Calvet fent de frontera amb la zona que actualment encara coneixem com a barri Galvany.

L'Atlètic Turó com altres equips modests de la zona jugava els seus partits en el camp de la Societat Esportiva Catalunya que era situat aproximadament en el que avui seria l'illa que hi ha entre els carrers Bori i Fontestà, Mestre Nicolau, Beethoven i la pròpia avinguda Pau Casals. 

 

*1930's.- Emplaçament del camp de futbol de la SD Catalunya en un dels extrems del Camp de Galvany. A la part inferior es veu l'actual plaça Francesc Macià i a la superior la nova urbanització del Turó Parc. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

 

El Club de Futbol Atlètic Turó mai va ser un equip punter i es va passejar per categories regionals, tot defensar amb orgull la modesta afició al futbol dels seus seguidors del barri de Galvany i va continuar la seva singladura durant la postguerra.

 

*1948.- L'equip de l'Atlètic Turó va sobreviure a la Guerra Civil. Aquí el veiem sobre el terreny de joc de la SD Catalunya. Al fons veiem els arbres del Turó Parc davant del tram final de l'actual Avinguda Pau Casals (aleshores General Goded) i  el carrer del Tenor Viñas amb la cantonada que gira cap a Calvet i els primers edificis del carrer Ferran Agulló. (Foto: Autor desconegut. Font: CE Els Blaus). 

 

A partir dels anys 1950's es va procedir a la progresiva urbanització de la zona que va ser immediatament poblada per families benestants i per famílies vinculades al règim dels vencedors de la Guerra Civil. D'aquesta forma, les rodalies del Turó Parc esdevingueren un dels sectors més aristocràtics de la ciutat. Les restes d'aquelles instal·lacions esportives desaparegueren i tingueren que trobar un nou emplaçament.

*1950's.- Emplaçament del camp de futbol (òval vermell) en un plànol de l'epoca. (Dibuix: Francesc Fontanals. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

 

[1].- Algunes fonts (Wikipedia) assenyalen el 1916 com l'any de la fundació del CF Atlètic del Turó. 

 

PARC D'ATRACCIONS TURÓ-PARK. (1912-1927)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i RAMON VILALTA

*1912.- Vista de la ciutat des del Turó Park.

Inaugurat al juny de 1912 com a Parc d'Atraccions, el Turó-Park ocupava una superfície considerablement mes àmplia que la dels actuals jardins. Per la part de muntanya arribava fins a l'actual carrer dels Valero, baixava per Calvet fins on avui circula el carrer del Mestre Nicolau i d'aquí fins a la riera de Ballescà que discorria aproximadament per l'actual curs del carrer Ganduxer, al límit de les instal·lacions esportives del Reial Polo Club. Els terrenys eren propietat del matrimoni format per Josep Bertrand i Salsas i Manuela Girona i Clavé, membres de dues de les famílies mes acabalades de la ciutat. L'entorn que envoltava el lloc era encara molt poc urbanitzat i encara menys edificat, amb nomes algunes cases aïllades, llevat del nucli del Camp d'en Galvany al voltant del mercat del mateix nom, que arrencava a partir del carrer Calvet en direcció Besòs

*1910's.-  Imatge de l'esplanada del Camp d'en Galvany durant una cerimònia militar de jura de bandera. A l'esquerra de la imatge s'hi pot apreciar-se el perfil de la muntanya russa de les atraccions del Turó-Park. (Foto: Merletti)

La seva construcció s'explica en part per la necessitat de les famílies burgeses de la part alta de la ciutat (Sarrià, Bonanova, Sant Gervasi...) de disposar d'una zona d'atraccions propera a les seves finques, que no requeria de desplaçar-se fins a altres punts mes llunyans com el Saturno Parque de la Ciutadella o el Casino de l'Arrabassada.

*1912.- Notícia de la visita dels mitjans informatius al nou Parc d'Atraccions del Turó Park, el dia abans de la seva inauguració. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

El parc tenia tres accessos. Un per la zona sud sobre l'actual avinguda de Pau Casals, un altre prop de l'actual plaça de Sant Gregori Taumaturg i el tercer pel carrer Calvet a la cantonada amb Calaf. El nombre d'atraccions i zones d'esbarjo que es podien trobar al Turó-Park era força diversa i comprenia les següents instal·lacions:

Carrusel

Muntanya Russa (Scenic Railway)

*1914.- Arnau Izard i Llonch

Joc de l'ànec

Teatret

Pista de Patinatge

*1911.- La pista de patinatge va ser una de les primeres atraccions que es van obrir al públic. Sis mesos abans de la inauguració del parc, el número 13 de la revista Stadium corresponent al 15 de novembre d'aquell any, ja informava de l'obertura d'aquest espai. (Font: ARCA)

*1917.- Ignasi Canals i Tarrats

Waterchute

Gòndoles Venecianes

Globus aerostàtic

Restaurant

*1917.- Imatge del bar del parc d'atraccions (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)

El parc d'atraccions va tancar el 1927, després que les instal·lacions patíssin diversos incendis. Posteriorment Josep Bertrand va pactar amb l'Ajuntament de cedir part del seu terreny per a parc públic, a canvi de permetre la urbanització de l'entorn en unes condicions beneficioses per treure'n rèdit immobiliari.

Gràcies a Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981), la zona va esdevenir un jardí frondós i elegant amb entrada principal pel final de l'actual avinguda Pau Casals. El carrer que delimita el parc per la part de muntanya va rebre el nom de Josep Bertrand, tal com se'l coneix avui.

*1910's.- Els límits inicials del Turó-Park en un plànol de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1929.- El recinte del Turó-Park quan va deixar d'acollir el Parc d'Atraccions, poc abans de la intervenció paisatgística de Rubió i Tudurí i de la reurbanització de l'entorn. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Curiositats de la història del Turó-Park

Concurs de gossos (1912).

La mezzo soprano Conxita Supervia amb el seu gosset premiat al concurs caní (Foto: Frederic Ballell)

Concurs de gossos (1913). Font: La Il·lustració Catalana

Exhibició d'una tribu d'Orient amb dromedaris (1913). Font: Mercurio


Concurs de nines (1913). Font: La Il·lustració Catalana


Festa de la Creu Roja (1916)  Font: La Hormiga de Oro

Festa de les Regions (1920). Font: Mundo Gráfico

Concurs de nadons (1922). Fotos: Marín

PLAÇA DE CALVO SOTELO (des de 1979 FRANCESC MACIÀ). Botigues i comerços. Anys 1970's

MIQUEL BARCELONAUTA

La dècada dels anys 1970's suposa la consolidació arquitectònica definitiva de la plaça amb l'edificació a l'últim solar que quedava per construir: el que fa cantonada amb la Diagonal i el carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui avinguda de Josep Tarradellas). Allà es conclou entre 1970 i 1972 l'aixecament de la torre anomenada inicialment del Banco de Vizcaya i rebatejada Edifici Macià després del canvi de nom de la plaça. L'edifici de 20 plantes i 75 metres es l'únic gratacels de la plaça si considerem que la veina Torre Barcelona, seu actual del Grup Godó, ja queda fora d'ella. Va ser projectat per l'arquitecte Josep Lluís Soteras i Mauri (1907-1989) donant preferència a la façana tota de vidre acolorit de tons ataronjats que reflecteix el sol envers l'exterior i que en els seus baixos conté l'obra escultòrica de Josep Maria Subirachs (1927-2014) titulada Comunicació-Computació. La promoció va ser de la immobiliària La Llave de Oro a través de l'empresari Lluís Marsà.

*1970's.- L'edifici del Banco de Vizcaya en primer terme, última edificació que quedava per completar el cercle de la plaça. (Font: Postals Escudo de Oro).

 

   

Detalls dels relleus escultòrics de Josep Maria Subirachs als baixos de l'Edifici Macià, A l'esquerra Comunicació i a dreta Computació. (Fotos: Juan María Pérez / La Vanguardia)

Aquest procés envers l'acabament de la plaça, ja iniciat a la dècada anterior, acaba conferint a l'espai un aire de modernor, que actualitza aquell component ineludiblement burgés que ja ostentava des dels anys posteriors a l'acabament de la Guerra Civil. Eren els temps del Lamoga i les sales de festes d'estiu més properes del nord de la Diagonal (El Cortijo i Rosaleda) que alehores ja havien desaparegut. Tot plegat fa que la zona de Calvo Sotelo aparegui davant dels ulls dels barcelonins, especialment els més joves, com a un nou espai de centralitat, allunyat dels tradicionals del centre de la ciutat. Els caps de setmana i festius, la presència de grups de joves al voltant d'alguns establiments que actuen com a improvisats punts de trobada (bàsicament l'entorn de La Oca i després del Pokin's) i d'una munió de discoteques, pubs i bars musicals concentrats principalment al voltant del triangle que formen els carrers Bori i Fontestà, Beethoven i Mestre Nicolau, afavoreixen grans concentracions humanes en la zona. D'altra banda, i des d'una òptica ideològica, la notable presència de jovent de ment conservadora o si més no despolititzada, fa que l'apelatiu Zona Nacional sigui aplicat a la plaça com l'avantsala d'accés als barris benestants i popularment anomenats pijos situats per sobre de la Diagonal. L'únic cinema de la plaça, el Rialto, va tancar portes al 1977.

També són remarcables en aquesta dècada els canvis al nomenclàtor dels carrers. Així amb la mort del dictador i l'adveniment de la democràcia, els anys 1970's es van tancar amb substancials canvis de nom en el carrers de l'entorn. La pròpia plaça a partir del 20 de desembre de 1979 es dedica al primer president de la Generalitat Republicana Francesc Macià (1859-1933) tot descartant al polític conservador José Calvo Sotelo (1893-1936), un dels màrtirs preferits del franquisme després del seu assassinat dies abans de l'inici de la Guerra Civil. L'Avinguda Diagonal, que durant tota la dictadura va honorar al Caudillo Franco recuperava el seu nom original. De la mateix a manera, la via d'accés al Turó Park que el règim franquista va dedicar al colpista Manuel Goded Llopis (1882-1936), militar responsable del fracassat Alzamiento a Barcelona el 19 de juliol de 1936, va tornar a recuperar el nom del violoncel·lista universal Pau Casals. D'altra banda, el president de la Generalitat recuperada Josep Tarradellas (1899-1988) hauria d'esperar una dècada mes a tenir el seu propi carrer quan al 1989, ja després de la seva mort, se li va dedicar l'anteriorment conegut com de la Infanta Carlota Joaquima. 

La Plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) amb els seus cinc trams de vorera. (Font: Barcelofília)

A

Del carrer Calvet - Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) fins a l'Av. del General Goded (després Pau Casals)

* Cases Ferrer i Cajigal.  (Diagonal 600 i Calvo Sotelo 1-5)

Diagonal 600.- Granja La Catalana

Calvo Sotelo 1.- Magda. Perfumeria.

Calvo Sotelo 2.-  Farmàcia Vilanova.

Calvo Sotelo 3.- Rialto Cinema. (fins a 1977). 

Wien

Pokin's. Hamburgeseria (des de 1979).

Calvo Sotelo 4.- 

Calvo Sotelo 5.- Sándor. Cocteleria

Estanc

Mantequerias Lafuente

B

De l'Av. del General Goded (després Diagonal) fins a l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) 

* Annex a les Cases Ferrer i Cajigal

Calvo Sotelo 6.- 

C

De l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) fins al carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui Av. de Josep Tarradellas). 

* Edifici Banco de Vizcaya (després Edifici Macià)

Calvo Sotelo 7.-  Banco de Vizcaya (des del 1972)

D

Del carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui Av. de Josep Tarradellas) fins al carrer del Comte d'Urgell.

* Edifici d'Oficines (Calvo Sotelo 8-9 / Comte d'Urgell 261-263 / Infanta Carlota 134)

Calvo Sotelo 8.- Zoppas Electrodomèstics

Calvo Sotelo 9.- Leiro. Ximeneies per la llar

Edifici d'Oficines. Infanta Carlota 134-138.-  

Infanta. Moda femenina 

Mister Dollar. Cabaret

E

Del carrer del Comte d'Urgell fins a l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal)

Calvo Sotelo 10.-  Edifici Wintertur. Assegurances

La Oca. Dinner Shop  

La Oca Express. Cafeteria

Mix.  Bar musical. (1972-1973)

La Oca Gourmet. Restaurant. (des de 1974)

Bazar La Oca. llibres, diaris i revistes (a l'interior)

General Óptica

Trilla. Rodier. Moda (des de 1972)   

Skröner. Televisors

_____________

En aquest mateix blog vegeu també l'article. Plaza de Calvo Sotelo (1940-1979) en aquest enllaç:

https://barcelofilia.blogspot.com/2011/10/plaza-de-calvo-sotelo-1940-1981.html

i els articles de l'etiqueta Plaça Francesc Macià en aquest altre:

https://barcelofilia.blogspot.com/search/label/Pla%C3%A7a%20Francesc%20Maci%C3%A0