diumenge, 13 de març del 2011

EL SOT. Diputació 286 (1964-1990's)


Disseny dels sotagots del bar El Sot

Un refugi d'intel·lectuals nascut a mitjans de la dècada dels seixanta del segle passat a la cantonada Diputació-Roger de Llúria, davant de la redacció de l'aleshores periòdic vespertí El Noticiero Universal.
El local semisoterrat estava distribuit en diversos nivells i fou decorat per Josep Maria Espada. Tenia un aire entre barroc i antic que el feia intimista i diferent. Obria a les sis de la tarda fins a les tres de la matinada. Curiosament el llistat de còctels (barreges) de la carta n'incloia alguns amb noms força coneguts (Raimon, Guillermina Motta, Núria Espert o Pi de la Serra).
Ben aviat aplegà a tota la gent de teatre, cinema, lletres i arts que es movia per la ciutat. Els actors teatrals féien cap a El Sot a les nits un cop acabades les seves funcions. També s'hi organitzaven homenatges i presentacions. El divendres 6 de febrer de 1970 El Sot van concentrar un grup d'intel·lectuals del món literari i editorial (Barral, Marsé, Castellet, Goytisolo, Vargas Llosa) per homenatjar a Rosa Regàs i Rafael Soriano, víctimes de les guerres entre editorials.
Un element distintiu dels primers anys del local era el seu piano de cua que presidia un dels racons.
Després de cinc anys de funcionament El Sot va ser reformat. Els pufs i les cadires originals varen ser substituïts per sofàs i seients més còmodes. L'any 1982 s'hi va organitzar un campionat de futbol amb botons. Cap a finals dels vuitanta, El Sot havia evolucionat i ja quedaven lluny aquells orígens i, tot i que havia tornat a ser objecte de reformes, va iniciar un progressiu decliu, que va portar-lo a la seva desaparició.   

2 comentaris:

  1. Hi havia passat moltes estones al SOt!
    Va estar tancat molt de temps, després s'hi va possar un galeria-n
    botiga d'art que va durar quatre dies, i ara està ocupat per un centre de tècniques de ioga que no sé com definir-lo.

    ResponElimina
  2. Algú sap alguna cosa den Toni Roig el propietari del local...a la meva mare li faria il.lusió saber d'ell.

    osolermo@gmail.com

    ResponElimina