EL CAMP DE MART. Descampat adjacent a la Ciutadella. (1716-1880's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

La caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de la dinastia borbònica de Felip V l'any 1714 va comportar l'aixecament en els anys següents de la fortalesa militar de la Ciutadella. Com era habitual per motius de defensa, a l'espai que envoltava els seus glacis i muralles no es va permetre edificar-hi res per tal de tenir la línia de tir més clara. Això va suposar la generació d'una gran esplanada buida que s'emprava habitualment per fer-hi pràctiques militars. A partir del 1716 quan les muralles de la fortalesa ja eren aixecades, un immens i polsós descampat l'envoltava. Amb el temps va ser conegut com el Camp de Mart, seguint la tradició romana que, a d'altres ciutats europees, anomenava així a aquests espais idonis per les demostracions militars.     

Part de l'esplanada original va ser urbanitzat a partir del 1796 per crear el Passeig de l'Esplanada, que arrencava en direcció muntanya des dels terrenys que avui ocupa el Passeig de Picasso i el de Lluís Companys. La iniciativa havia estat del capità general Agustín de Lancaster y  Araciel (1730-1800), que el va poder començar a executar en els últims anys de la seva vida, però no el va veure completat. Per construir la Ciutadella i lliberar l'esplanada del que seria el Camp de Mart es van haver d'enderrocar prop de 1000 cases del barri de la Ribera.

Després de la construcció d'aquest passeig els terrenys adjacents que quedaven encara sense urbanitzar van ser utilitzat per a que els militars poguessin desenvolupar les seves maniobres, desfilades, revistes i altres actes solemnes. El 1860 quan la reina Isabel II va visitar la ciutat es va aixecar un efímer palau d'exposicions al Camp de Mart. 

L'altre aspecte històricament rellevant de l'ús del Camp de Mart va ser la seva utilització des del punt de vista repressiu com a lloc d'afusellament i execució de condemnats civils i militars. Pràcticament, des de l'aixecament de la fortalesa de la Ciutadella, iniciada el 1716 i completada el 1751, l'esplanada va ser utilitzada per aquest fi. Per als reos civils se solien aplicar-se els mètodes de la forca, (penjant-los del coll) o del garrot.

Per als militars el sistema corrent era l'afusellament davant d'un escamot de soldats amb tota la parafernàlia protocol·lària que aquestes accions duien aparellades.

1868.- Notícia de l'execució del liberal Pascual Ventura Latorre al Camp de Mart, a través d'aquesta esquela publicada uns mesos després a Crónica de Cataluña el 31 d'octubre d'aquell any. Abaix, registre oficial de la seva defunció que inclou com a causa amb el text manuescrit la muerte violenta pasado por las armas. Havia estat condemnat per conspiració i sedició.

Durant el segle XIX, van destacar com especialment terrorífics els períodes posteriors a la caiguda del Trienni Liveral (1823) amb el capità general Charles d'Espagnac, conegut com el comte d'Espanya (1827-1932), caracteritzat per les execuions públiques de liberals, constitucionalistes i dissidents. 

1886.- El temible Charles d'Espagnac, comte d'Espanya. (Xilografia d'Arturo Carretero. Museu Zumalacarregui).

Les execucions al Camp de Mart van esdevenir autèntics espectacles d'escarment públic especialment pensats per atemorir a la població. Tot el procés d'execució dels condemnats a mort estava acuradament protocol·litzat des de l'aixecament de les tarimes de fusta a la presència de públic que hi acudia massivament, sovint amb nens, que podien contemplar ja des de petits el desenvolupament dels actes, veritables espectacles que feien palès el poder de l'estat i la trista sort que acompanyaria als dissidents. Un cop morts els condemnats, els seus cossos quedaven exposats públicament. La cruesa dels enfrontament entre liberals i absolutistes van ensangonar aquest espai fins convertir-lo en un veritable testimoni de l'odi ideològic que es professaven els uns i els altres.  

Després de la revolució de 1868 coneguda com La Gloriosa i del desmantellament progressiu de la Ciutadella es va acabar la seva utilització del Camp de Mart com a lloc d'execució dels condemnats a mort. Això explica l'odi que els barcelonins sentien per la Ciutadella i el què representava. A partir del 1840, s'havia començat a aplicar la tècnica del garrot vil per als delictes civils i les execucions es van desplaçar al Pati de Corders al costat de l'antiga presó de la Reina Amalia.

Així doncs, el Camp de Mart va canviar radicalment de naturalesa durant l'últim quart del segle XIX i durant l'efímer regnat d'Amadeu I de Savoia (1871-1873) va acollir la construcció del primer hipòdrom de la ciutat, també d'existència efímera. Tot acabaria amb el lliurament a la ciutat de la fortalesa de la Ciutadella i la desaparició definitiva del Camp de Mart per donar pas al parc de la Ciutadella, que esdevindria el recinte de l'Exposició Universal de 1888.