divendres, 21 de setembre de 2018

BRACAFE. Casp 2.(1931-2018)


 
*1950's.- L'establiment de Bracafè de Casp 2 durant els anys del franquisme.

A finals de 2017 es va procedir a iniciar la reforma de la Casa Pascual Pons, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, que ocupa el primer tram del passeig de Gràcia, entre Casp i Ronda de Sant Pere. L’edifici ja havia estat reformat a començament dels anys 1980’s quan es va recuperar la torreta recoberta de trencadís de la cantonada amb Casp eliminada als inicis dels anys 1960’s
Les obres d’aquesta nova reforma, promoguda per l'asseguradora Catalana Occident propietària de l'edifici, es van perllongar durant mes d'un any i van comportar l’excavació d’un soterrani per habilitar-hi un pàrquing. El projecte contemplava l’entrada al garatge des del carrer Casp i va afectar de ple a la cafeteria Bracafé que funcionava des de 1931.
Concretament el dia 29 d'abril  de l'any de la proclamació de la Segona República, aquell Bracafè havia obert les seves portes al públic, promogut per German de Erausquin y Olabarrieta, una basc emprenedor que viatjant a Sudamèrica on va entrar en contacte amb el Govern de l'Estat de Sao Paulo, que li van proposar de ser l'apoderat de la companyia Bracafè-Casas do Brasil, per tal d'obrir una sucursal a Espanya. Erausquin va acceptar l'oferiment i seria l'encarregat de la instal·lació de l'estand de Bracafè a l'Exposició de Barcelona de 1929, on es van servir més d'un milio de tasses de cafè gratuïtes. El següent pas va ser obrir una torrefactora del número 35 del carrer Comte d'Urgell i expandir el negoci per Barcelona i altres ciutats d'Espanya.
 
 
Amb l'esclat de la Guerra Civil, les autoritats van decretar que el cafè era comerç d'Estat i les compres a l'estranger de cafè cru passaven a ser controlades per l'administració publica. Aquest fet, juntament amb els bloqueig dels ports espanyols, va barrar el pas a Bracafè com a importadora de cafès i el propietaris brasilers van decidir tancar l'empresa. Aquesta operació era molt costosa pels deutes contrets i va provocar la retirada dels brasilers. Eurasquin, amb una gran visió d'empresa, es va oferir a fer-se càrrec de tots els deutes a canvi d'esdevenir el propietari de la companyia. Després de sanejar els comptes Bracafè va tornar a remuntar el vol i reactivar els seus establiments de cafè a Barcelona.
La ciutat es va anar poblant de les lletres grogues i verdes de la bandera carioca anunciant els locals de Bracafè, mentre la seva icona amb un home amb barret de palla abocant un sac de grans de cafè es feia familiar per als barcelonins. Aquesta mateixa imatge apareixia reproduïda en relleu de pedra sobre la paret exterior de l'entrada al Bracafè del carrer de Casp. Al 2018 l'empresa aplegava una trentena llarga d'establiments franquiciats dispersos pels carrers de Barcelona.
 
L'interior del local en els seus primers i últims anys d'existència. (Font: Blog Bracafè 1929).
 
El Bracafè de Casp 2 va ser durant anys lloc de trobada diària de molts professionals de les ones, tant de Ràdio Barcelona, al costat mateix, com de Radio Nacional, al número 1 de passeig de Gràcia abans del seu trasllat al nou barri del 22 @. Fins a tres generacions de locutors i professionals del mitjà radiofònic van compartir vivències, projectes i repassades de guions dia rera dia a les taules i els taulells d'aquell establiment.
 
*2010's.- El local en els seus últims temps.
 
El certifcat de defunció del local es va estendre el dia 31 d'agost de 2018. Uns anys abans ja s'havia perdut el Cafè de la Ràdio just al costat, al numero 4. Tal i com s'havia anunciat, al lloc on hi havia el mític Bracafé de Casp hi va aparèixer l'entrada al nou aparcament interior soterrat. En aquells mateixos dies aquell primer tram del carrer de Casp havia perdut també l'edifici del cine Novedades i l'Hotel Barcelona davant mateix del Bracafè
 
*2018.- Amb aquesta nota fixada a la porta de l'establiment s'acomiadava Xavier de Eurasquín dels seus clients. El text es referia erròniament a la demolició de l'edifici. Les obres del pàrquing afectaven només el local del Bracafè. L'edifici de Sagnier, tot i la reforma, va seguir sortosament dempeus.
 

2 comentaris:

  1. Sabes lo que pagaba al mes de alquiler ????
    12.500€...si, si, no te me asustes. 12.500.

    Unos tres meses antes de cerrar, cuando todos sabíamos que chapaba, puso un cuadro con el precio del alquiler cerca de donde estaba la cerámica de Bracafé, que por cierto hay varias y de varios tipos, y está hecha en Valencia (en la calle Urgell encontrarás otra de diferente autor con el mismo modelo)
    Un abrazop

    ResponElimina