Aquest club social, freqüentat majoritàriament per persones pertanyents a classes benestants permetia la pràctica d'idiomes (bàsicament anglès, alemany i italià) en un ambient de conversa allunyat de les clàssiques classes amb professor i alumnes. L'objectiu era el perfeccionament de la parla en les llengües estrangeres, però a la vegada s'orientava a aprofundir les relacions socials. Era també freqüentat per subdits d'altres països establerts a Barcelona on sovint es trobaven amb compatriotes.
Va obrir portes al 1949 al primer pis del número 11 del Passeig de Gràcia, sobre les Galerías Condal, a l'aleshores flamant edifici del Banco Vitalicio que s'havia acabat d'enlairar a la cantonada amb la Granvia. El club havia estat promogut per Miguel Juan De Zeidt Frienderdorff, que a principis dels anys 1940's ja havia fundat a Madrid els Estudis Friedendorff-Norris, que s'havien establers a l'antic Palacio de Miraflores del número 19 de la cèntrica Carrera de San Jerónimo.
De fet, el club era un servei addicional i reservat a socis perquè a Estudios Friedendorff també s'hi impartia l'ensenyament d'idiomes mitjançant mètodes més tradicionals. El local del club era dividit en diverses sales i cadascuna es reservava per a la pràctica d'un idioma determinat. Més enllà d'una iniciativa d'aprendre i perfeccionar idiomes, el Friedendorff va esdevenir un club social i cultural on s'organitzaven múltiples activitats exteriors com festes, excursions i viatges, desfilades de moda i activitats culturals com exposicions d'art i fins i tot algunes representacions artístiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada